L'IES INCA T'ORIENTA

L'IES INCA T'ORIENTA

diumenge, 18 d’abril de 2021

 

 

 

Com ajudar als nostres fills i filles a ser persones assertives?

 

L’assertivitat

S’entén per assertivitat al conjunt de conductes que realitza una persona en la seva relació amb els altres, que li permeten expressar sentiments actituds, desitjos, opinions o drets de manera satisfactòria, respectant als altres, però també, respectant-se a un mateix. Es tractaria de comunicar-se sense deixar-se endur per les pròpies emocions i sense ferir als altres.

Que aprenguin a dir les coses d’una manera adequada els ajudarà en les seves interaccions amb els altres evitant o reduint conflictes. Quan més aviat aprenguin a ser assertius, abans ho posaran en practica i més assimilat ho tindran. Les maneres poc adequades de comportar-se socialment serien, el comportament agressiu i el comportament passiu.

Quin es el seu tipus de comportament social?

Aquestes son algunes de les característiques que disposen els diferents comportaments:

AgressiuPassiuAssertiu
S’expressa sense respectar els drets dels altres.Deixa que no es respectin els seus drets.

Sap mantenir els seus drets sense necessitat de trepitjar els drets dels altres.

Viu sempre en “guerra”, interpretant cada gest dels altres com una provocació.

La seva prioritat es evitar el conflicte en tot moment.

Expressa amb facilitat idees i emocions. Es respectuós i autocontrolat.

Agressiu i hostil, fàcil que entri en conflicte.

Inhibit, reservat i tímid.

Sociable. Te una bona autoestima i autoconfiança.

Aconsegueix els seus objectius a costa de fer fracassar els dels altres.

No aconsegueix els seus objectius si suposa entrar en conflicte amb altres. Son persones “sacrificades”.

Aconsegueix els seus objectius gràcies a arguments i raons.

Sempre vol influir en totes les decisions: o estàs amb jo o contra meva.

Decideix en funció dels altres.

Pren les seves pròpies decisions, en funció de que creu que es el millor.

Davant de la critica o el fracàs reacciona encara amb més agressivitat i estrès, donant la culpa als altres.

Davant de la critica o el fracàs reacciona amb resignació i indefensió, culpant-se a si mateix de tot.

Davant de la critica o el fracàs, raona que hi ha de just i d’injust en això, i cerca la causa acceptant la culpa que li correspon, amb el propòsit de cercar una solució.

No escolta als altres.

Li costa interrompre els altres i donar el seu punt de vista

Sap escoltar als altres però també intervenir quan es necessari.

 

Habilitats socials que tenen les persones assertives:

  • Saber iniciar i mantenir converses.
  • Agrair les coses.
  • Reconèixer els errors i demanar disculpes.
  • Expressar opinions, estats d’ànims o sentiments.
  • Fer i rebre compliments.
  • Fer i rebutjar peticions.
  • Acceptar les crítiques constructives i respondre a acusacions o crítiques injustes.
  • Ser persones empàtiques (Comprendre els sentiments dels altres)
  • Enfrontar-se a persones enfadades.
  • Saber negociar.

Components basics de les habilitats socials

Components no verbals

  • Expressió de la cara: De res serveix que tinguem un bon discurs assertiu si llavors en la cara es nota tensió, descontent, por...Les persones hàbils son aquelles que s’ajuden del seu rostre. Lo ideal seria mantenir una expressió relaxada.
  • Mirada: Tan per parlar com per escoltar seria convenient mirar als ull o la cara dels altres, però sense mirar fixament a un punt, doncs pot ser l’altre gent pugui sentir-se incòmoda.
  • Somriure: Es un component que ajuda molt amb la relació amb els altres. Si una persona mai riu, es pot veure com una persona massa seria o inclús agressiva.
  • Actitud del cos: Fa referencia a intentar evitar senyals d’ansietat o inseguretat com tremolors, mala postura, estar encorbats. Encara que es més difícil en infants.
  • Distancia i contacte físic: Es important no envair l’espai vital de les persones però tampoc massa allunyat.
  • Gests: Es poden emprar per emfatitzar o suavitzar el nostre discurs, però s’ha d’evitar utilitzar-los excessivament.
  • Saber escoltar: S’ha de sabre respectar els silencis perquè pugui parlar l’altre persona. Si només parlem nosaltres podem resultar molt pesats i poden pensar que no ens interessa el que ens puguin dir.

Components verbals

  • To de veu: Serveix per modular els nostres missatges. Es un component molt important perquè depenent de com es diguin les coses, es poden interpretar d’una manera o l’altre. L’entonació no hauria de ser monòtona ja que pot ser avorrit, ni tampoc demostrar emocions negatives. El millor seria un to serè i tranquil.
  • Fluïdesa de la parla: Es molt típic del discurs infantil repetir la mateixa paraula o expressió. Per tant, s’hauria d’intentar evitar.
  • Velocitat de parla: No ha de ser ni excessivament ràpida ni lenta.
  • Claredat del discurs: Han d’aprendre a mantenir un ordre en el seu discurs. Pensar bé el que es vol dir abans de dir-ho.

Estratègies per fomentar la seva assertivitat

Aquestes estratègies son igual d’útils tant per la infància com a l’adolescència.

  • El nostre comportament com a referència. Els fills observen els comportaments dels pares contínuament, per tant es molt important que els pares puguin sevir com a model assertiu. A vegades, son els propis pares els que no actuen de manera assertiva. Si vostè es conscient que no ho es, seria aconsellable començar a practicar-la.
  • Aconsellar-los. Discutir i plantejar als infants, i sobre tot als adolescents, què es correcte i què no ho es, què està ben fet i què no, forma part del dia a dia de la relació dels pares i fills.
  • Assajos conductuals o jocs de rol. Es tractaria d’assajar les conductes adequades i tenir exemples de comportament no adequats . Per l’infant es serà com un joc i li pot resultar divertit. El propòsit es que una vegada hagi assolit l’aprenentatge de bons comportaments assertius, els apliqui a la vida real.

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicòloga.

 

diumenge, 11 d’abril de 2021

Qüestionaris autoconeixement

 


1. QÜESTIONARIS D'AUTOCONEIXEMENT
A què m'agradaria dedicar-me? Quines són les professions que no m'agradarien? Quines sortides professionals tendré?.... 

GRAN RECORREGUT. Amb el GR comença el teu Gran Recorregut pel món dels estudis i de les professions, no esperis que ningú decideixi per tu. A partir d’ara, tu tries!
  Recomenat per a 2n, 3r ESO i 4t ESO
 
ORIENTA'T. Qüestionari d'autoconeixement molt complet  que s'assessorà sobre el teu futur.
 Recomenat per a 2n, 3r ESO i 4t ESO
 
CLOE. Qüestionari sobre valors, interessos, aptituds, personalitat i competències. 
Recomanat per a majors de 16 anys.
2. DICCIONARI DE PROFESSIONS
"COM ARRIBAR A SER...??" ESTUDIS PER ARRIBAR A LA PROFESSIÓ QUE M'AGRADA

3. OFERTA FORMATIVA FORMACIÓ PROFESSIONAL
 
 FPB - FPGM - FPGS








 

ShowRoom : STEEPON - Maşină automată pentru termosudare membrane de acoperiș

Orientació acadèmica i professional

Arriba el moment de començar a decidir què fer el curs vinent i en determinats casos implica una decisió complicada. 

A les sessions de tutoria treballarem determinats aspectes que et poden ajudar a decidir, però el primer a tenir en compte és fer-ho de sincera i raonada. 

Explicarem com s'organitza el sistema educatiu i els diferents itineraris que es plantegen. 

El primer que et proposarem és fer els qüestionaris d'autoconeixement, fent-ho de manera sincera.

Després amb l'ajuda de la família, els amics, el professorat del centre, el teu tutor/a i l'orientadora hauràs de prendre una decisió pel curs vinent. 

Recorda que la decisió que facis, implica uns terminis determinats i unes opcions concretes que moltes vegades no poden canviar-se. Així que revisió bé el que t'agradia fer en un futur i comença a valorar-ho. 

  

Videos interessants per ajudar a decidir 

 

 slide4

 

Nova oferta educativa de Formació professional per al curs 2021-22, consulta al següent enllaç. 
 
 
 
 
 
 
Recorda que per accedir a Formació professional es té en compte la mitjana d'expedient acadèmic. 
 
 
👉  Inscripcions a partir del 1 al 30 de juny

dimecres, 31 de març de 2021

 

 

02/03/2021 - Portes obertes virtuals 2021
Com cada curs, l'EScola de d'Art i Superior de Disseny organitza unes jornades de portes obertes, però aquest any seran virtuals. En els següents enllaços trobareu podreu fer una visita virtual a l'escola i a tots els seus estudis:

Escola 

Ensenyaments Artístics Professionals

Còmic 

Fotografia 

Il·lustració 

Joieria Artística 

Ensenyaments Artístics Superiors

Disseny Gràfic 

Disseny d'Interiors 

Disseny de Moda 

Disseny de Producte

 

   per a més informació

enllaç a portes obertes 

 

Escola d'Art i Superior de Disseny Illes Balears

Institut Balear nº5

07012 Palma, Mallorca.

+34 971 290000

escoladartidisseny.palma@educaib.eu

 

dijous, 18 de març de 2021


 

 

 

 

 

Des del departament d'orientació de l'IES Inca volen fer arribar a les futures famílies del centre el nostre suport i atenció personal vers a l'alumnat. 

 

Durant els primer dies de cada curs escolar es fa un acompanyament especial a l'alumnat, molt més específic per a l'alumnat de 1r d'ESO que inicia una nova etapa educativa i que pot tenir emocions molt diverses (por, angoixa, desig, nervis, etc). 

 

A les sessions de tutories es treballa per a que l'acompanyament i adaptació de l'alumnat sigui és més satisfactori i adequat possible, tant al centre com a la seva etapa evolutiva.

 

 Cada un dels nostres alumnes tenen nom propi, no són un nombre, amb unes característiques personals, socials i familiars concretes. 

 

La major satisfacció que tenim del nostre alumnat és veure com van desenvolupant-se com a persones de futurs i amb un futur. I que confien amb nosaltres per a poder demanar dubtes, cercar solucions plegats, riure i plorar, així com crèixer com a persones.

 

Vos esperam a tots i totes per a crèixer junts!


 


 

 

 

 Des de L'IES INCA vos volen proposar a totes les families una nova iniciativa molt interessant.  

Des del grup de recerca Nutrició i Salut Mental (NUTRISAM) de la Universitat Rovira i Virgili es  porta a terme la INICIATIVA PROCARE, que té com a objectiu proporcionar estratègies  d’afrontament pels adolescents (12-18 anys) amb risc de patir problemes emocionals, com  l’ansietat o la depressió. Vídeo: https://youtu.be/CyBQKjUsjIg 

 

Es tracta d’un projecte de promoció de la salut mental recolzat pel Ministeri de Ciència i  Innovació, que es realitza coordinadament amb altres Universitats estatals i internacionals, així  com diversos col·lectius que treballen en l’àmbit de la joventut i la diversitat 

 

L'adolescència és un període de vulnerabilitat psicològica on s’incrementa l’inici de problemes  emocionals però també on es poden adquirir capacitats d’afrontament. Les repercussions  negatives que a nivell de salut mental està ocasionant la pandèmia del CoVid-19 entre la  població d’adolescents i joves és un fet constatat, i per aquest motiu, ara més que mai és  necessari poder detectar i ajudar als adolescents amb risc.

 

La Iniciativa PROCARE implica: 

Realitzar una enquesta on-line 

La família i l'adolescent han de completar uns qüestionaris on-line (bit.ly/procareURV)  sobre aspectes emocionals i conductuals a través de l’ordinador, tablet o mòbil.  

Feedback de resultats i proposta d’intervenció 

Es proporcionarà feedback a les famílies sobre els resultats obtinguts. Si l'adolescent o  jove pot beneficiar-se del programa d’intervenció, l’equip d’investigació proposarà  la seva participació en un grup terapèutic on-line on s’oferiran estratègies psicològiques per enfortir les seves habilitats emocionals i socials. La duració d’aquesta intervenció és  d’entre 8 i 12 setmanes, en funció de les necessitats de cada grup. 

Avaluació final i seguiment 

Un cop finalitzat el tractament, es realitzarà un seguiment per valorar l’evolució i el  manteniment dels canvis aconseguits. 

Per qualsevol dubte podeu contactar amb les investigadores responsables de la URV (Fina Canals  i Paula Morales) al correu procareinv20urv@gmail.com


Grup de Recerca en Nutrició i Salut Mental (NUTRISAM) 

Centre d'Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC) 

Universitat Rovira i Virgili 


 

A la UIB han creat un espai web per a informar a famílies i alumnat sobre les PBAU (Proves d'accés a la universitat). 
 
L'espai web  "Estàs ben informat de com funciona la PBAU?" disposa de materials i recursos d'interès per a l'alumnat i les seves famílies sobre com seran les proves d'accés d'aquest curs.
 
 La UIB trabaja para que el aplazamiento de las PBAU no perjudique a los  alumnos - Arxiu - Gobierno - Institucional - Diari de la UIB - Universitat  de les Illes Balears
 

Per altra banda, del 22 al 31 de març obrim les portes de la Universitat en format virtual, amb presentacions dels estudis de grau i serveis del campus universitari. Les inscripcions estan obertes.






dimarts, 9 de març de 2021

La necessitat de posar límits als fills i filles: raons i consells

Després de la xerrada realitzada per a pares i mares, des de la UIB ens donen orientacions i consells de com ajudar a l'educació dels nostres fills i filles. 

Esperam que vos siguin d'utilitat. 

 

La necessitat de posar límits als fills i filles: raons i consells

L’ésser humà és un ésser social que conviu amb d’altres en comunitat, una comunitat regida per normes i regles.

Els pares i mares són els principals responsables de l’educació dels fills en procés d’aprenentatge i tenen l’obligació d’ensenyar-los a conviure d’una manera sana amb els altres, donant-los amor, protecció, tenint-ne cura, i també establint uns límits i unes normes.

És prou estesa la creença que és suficient començar a marcar límits a partir de l’etapa de l’adolescència, però realment s’han d’establir des del primer any de vida de la criatura perquè ja comenci a interioritzar que hi ha unes figures d’autoritat i a discernir entre comportaments bons i dolents.

Hi ha molts de pares i mares que pensen que als primers anys no és necessari ser estrictes, però cal tenir molt present és precisament en aquesta fase quan es marquen els rols i els patrons que s’han d’exercir, els quals són molt difícils de canviar una vegada que han estat establerts.

Alguns exemples de situacions en què marcar límits durant els primers anys són les típiques rebequeries, mossegades, desobediències, capritxades, etc., i també cal establir pautes d’horaris de les menjades, hàbits d’higiene i anar a dormir, de temps per jugar, etc.

Tot això és imprescindible per a què la criatura consolidi uns valors propis adequats i es converteixi en una persona independent, organitzada, autònoma, segura de si mateixa, que sigui capaç de prendre decisions i de resoldre els seus conflictes.

Raons

El psicòleg educatiu Borja Quicios (2007) exposa algunes de les raons fonamentals per posar normes i límits als fills:

  • Donen seguretat: els pares i mares són els referents dels fills, ja que fixen unes normes i uns límits que els serveixen com a eines per ensenyar-los a actuar davant les situacions que poden aparèixer.
  • Són essencials per a la seva educació: dir «no» a les criatures serà beneficiós per a la seva educació, ja que es configuraran els límits i normes, la qual cosa permetrà que siguin emocionalment més hàbils i més felices.
  • Transmeten valors: els límits marquen en els fills els comportaments que són correctes i els que són incorrectes. Al principi, aquestes regles només són normes, però, a mesura que es posen en pràctica, s’interioritzen i s’aprenen els valors que impliquen, com poden ser el respecte, la solidaritat, la paciència, etc.
  • Els ajuda a «comportar-se bé»: si la criatura respecta els límits és més probable que tingui un bon comportament, per la qual cosa rebrà més elogis i es formarà una bona autoestima. El fill o filla continuarà fent accions «bones» per l’entorn i, per tant, es «comportarà bé».

Consells

A continuació, s’exposen una sèrie de consells que poden ser útils a l’hora d’aplicar límits a casa:

  • Donar ordres concretes: si els pares pretenen que la criatura comprengui les normes, no poden utilitzar afirmacions com «fes bonda» o «sigues bon al·lot», sinó que han de ser frases curtes i precises que pugui entendre, com «desa la teva habitació», «respecta el semàfor», etc.
  • Ser ferms: s’han de posar els límits i les normes amb fermesa i no retirar-los en moments puntuals, perquè podrien perdre efectivitat. Cal que els pares expliquin a les criatures que no canviaran les regles i dir-los-ho amb un to segur, sense crits ni violència.
  • Desaprovar la conducta, no la persona: els pares han de deixar clar al fill/a que la seva desaprovació no és envers la persona, sinó envers el comportament que ha tingut. No han de mostrar rebuig envers la criatura. Abans de dir-li «ets dolent» li haurien de dir «això que has fet està malament».
  • Ressaltar el que és positiu: els pares no poden renyar contínuament els fills, sinó que també els han de reconèixer i remarcar els esforços positius que fan. Així mateix, val més no dir-los expressions com «no facis això o allò», sinó «el que has de fer és».
  • Explicar-los les normes: és important explicar als fills les raons de les normes, així poden entendre que s’estableixen perquè és millor per a ells i perquè no les discuteixin.
  • Controlar sempre les nostres emocions: encara que la criatura s’hagi comportat molt malament o no vulgui complir les normes, cal mantenir la calma i alhora intentar ser inflexibles amb les normes. Els pares han d’intentar dialogar amb els fills sobre el seu comportament, però mai no els han de cridar, pegar o exercir contra ells altres conductes violentes.

Fonts de consulta i informació

  • Ballenato Prieto, Guillermo. Educar sin gritar: padres e hijos : ¿convivencia o supervivencia? 
  • MacKenzie, Robert J. Poner limites

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga