Com ajudar als nostres fills i filles a ser persones assertives?

 

L’assertivitat

S’entén per assertivitat al conjunt de conductes que realitza una persona en la seva relació amb els altres, que li permeten expressar sentiments actituds, desitjos, opinions o drets de manera satisfactòria, respectant als altres, però també, respectant-se a un mateix. Es tractaria de comunicar-se sense deixar-se endur per les pròpies emocions i sense ferir als altres.

Que aprenguin a dir les coses d’una manera adequada els ajudarà en les seves interaccions amb els altres evitant o reduint conflictes. Quan més aviat aprenguin a ser assertius, abans ho posaran en practica i més assimilat ho tindran. Les maneres poc adequades de comportar-se socialment serien, el comportament agressiu i el comportament passiu.

Quin es el seu tipus de comportament social?

Aquestes son algunes de les característiques que disposen els diferents comportaments:

Agressiu	Passiu	Assertiu
S’expressa sense respectar els drets dels altres.	Deixa que no es respectin els seus drets.	Sap mantenir els seus drets sense necessitat de trepitjar els drets dels altres.
Viu sempre en “guerra”, interpretant cada gest dels altres com una provocació.	La seva prioritat es evitar el conflicte en tot moment.	Expressa amb facilitat idees i emocions. Es respectuós i autocontrolat.
Agressiu i hostil, fàcil que entri en conflicte.	Inhibit, reservat i tímid.	Sociable. Te una bona autoestima i autoconfiança.
Aconsegueix els seus objectius a costa de fer fracassar els dels altres.	No aconsegueix els seus objectius si suposa entrar en conflicte amb altres. Son persones “sacrificades”.	Aconsegueix els seus objectius gràcies a arguments i raons.
Sempre vol influir en totes les decisions: o estàs amb jo o contra meva.	Decideix en funció dels altres.	Pren les seves pròpies decisions, en funció de que creu que es el millor.
Davant de la critica o el fracàs reacciona encara amb més agressivitat i estrès, donant la culpa als altres.	Davant de la critica o el fracàs reacciona amb resignació i indefensió, culpant-se a si mateix de tot.	Davant de la critica o el fracàs, raona que hi ha de just i d’injust en això, i cerca la causa acceptant la culpa que li correspon, amb el propòsit de cercar una solució.
No escolta als altres.	Li costa interrompre els altres i donar el seu punt de vista	Sap escoltar als altres però també intervenir quan es necessari.

 

Habilitats socials que tenen les persones assertives:

• Saber iniciar i mantenir converses.
• Agrair les coses.
• Reconèixer els errors i demanar disculpes.
• Expressar opinions, estats d’ànims o sentiments.
• Fer i rebre compliments.
• Fer i rebutjar peticions.
• Acceptar les crítiques constructives i respondre a acusacions o crítiques injustes.
• Ser persones empàtiques (Comprendre els sentiments dels altres)
• Enfrontar-se a persones enfadades.
• Saber negociar.

Components basics de les habilitats socials

Components no verbals

• Expressió de la cara: De res serveix que tinguem un bon discurs assertiu si llavors en la cara es nota tensió, descontent, por...Les persones hàbils son aquelles que s’ajuden del seu rostre. Lo ideal seria mantenir una expressió relaxada.
• Mirada: Tan per parlar com per escoltar seria convenient mirar als ull o la cara dels altres, però sense mirar fixament a un punt, doncs pot ser l’altre gent pugui sentir-se incòmoda.
• Somriure: Es un component que ajuda molt amb la relació amb els altres. Si una persona mai riu, es pot veure com una persona massa seria o inclús agressiva.
• Actitud del cos: Fa referencia a intentar evitar senyals d’ansietat o inseguretat com tremolors, mala postura, estar encorbats. Encara que es més difícil en infants.
• Distancia i contacte físic: Es important no envair l’espai vital de les persones però tampoc massa allunyat.
• Gests: Es poden emprar per emfatitzar o suavitzar el nostre discurs, però s’ha d’evitar utilitzar-los excessivament.
• Saber escoltar: S’ha de sabre respectar els silencis perquè pugui parlar l’altre persona. Si només parlem nosaltres podem resultar molt pesats i poden pensar que no ens interessa el que ens puguin dir.

Components verbals

• To de veu: Serveix per modular els nostres missatges. Es un component molt important perquè depenent de com es diguin les coses, es poden interpretar d’una manera o l’altre. L’entonació no hauria de ser monòtona ja que pot ser avorrit, ni tampoc demostrar emocions negatives. El millor seria un to serè i tranquil.
• Fluïdesa de la parla: Es molt típic del discurs infantil repetir la mateixa paraula o expressió. Per tant, s’hauria d’intentar evitar.
• Velocitat de parla: No ha de ser ni excessivament ràpida ni lenta.
• Claredat del discurs: Han d’aprendre a mantenir un ordre en el seu discurs. Pensar bé el que es vol dir abans de dir-ho.

Estratègies per fomentar la seva assertivitat

Aquestes estratègies son igual d’útils tant per la infància com a l’adolescència.

• El nostre comportament com a referència. Els fills observen els comportaments dels pares contínuament, per tant es molt important que els pares puguin sevir com a model assertiu. A vegades, son els propis pares els que no actuen de manera assertiva. Si vostè es conscient que no ho es, seria aconsellable començar a practicar-la.
• Aconsellar-los. Discutir i plantejar als infants, i sobre tot als adolescents, què es correcte i què no ho es, què està ben fet i què no, forma part del dia a dia de la relació dels pares i fills.
• Assajos conductuals o jocs de rol. Es tractaria d’assajar les conductes adequades i tenir exemples de comportament no adequats . Per l’infant es serà com un joc i li pot resultar divertit. El propòsit es que una vegada hagi assolit l’aprenentatge de bons comportaments assertius, els apliqui a la vida real.

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicòloga.