La Universitat de les Illes Balears UIB ens proposa:  

Divendres, dia 23 d'abril de 2021, a les 19 hores 

 xerrada virtual amb el títol "Importància de la formació superior i de les competències emocionals per al desenvolupament integral humà.

 

És una xerrada per a informar sobre la importància de continuar la formació en estudis superiors per potenciar les opcions d’inserció professional i de desenvolupament satisfactori d’aspectes facilitadors del benestar bàsic.  

 

 

 

 

Com ajudar als nostres fills i filles a ser persones assertives?

 

L’assertivitat

S’entén per assertivitat al conjunt de conductes que realitza una persona en la seva relació amb els altres, que li permeten expressar sentiments actituds, desitjos, opinions o drets de manera satisfactòria, respectant als altres, però també, respectant-se a un mateix. Es tractaria de comunicar-se sense deixar-se endur per les pròpies emocions i sense ferir als altres.

Que aprenguin a dir les coses d’una manera adequada els ajudarà en les seves interaccions amb els altres evitant o reduint conflictes. Quan més aviat aprenguin a ser assertius, abans ho posaran en practica i més assimilat ho tindran. Les maneres poc adequades de comportar-se socialment serien, el comportament agressiu i el comportament passiu.

Quin es el seu tipus de comportament social?

Aquestes son algunes de les característiques que disposen els diferents comportaments:

Agressiu	Passiu	Assertiu
S’expressa sense respectar els drets dels altres.	Deixa que no es respectin els seus drets.	Sap mantenir els seus drets sense necessitat de trepitjar els drets dels altres.
Viu sempre en “guerra”, interpretant cada gest dels altres com una provocació.	La seva prioritat es evitar el conflicte en tot moment.	Expressa amb facilitat idees i emocions. Es respectuós i autocontrolat.
Agressiu i hostil, fàcil que entri en conflicte.	Inhibit, reservat i tímid.	Sociable. Te una bona autoestima i autoconfiança.
Aconsegueix els seus objectius a costa de fer fracassar els dels altres.	No aconsegueix els seus objectius si suposa entrar en conflicte amb altres. Son persones “sacrificades”.	Aconsegueix els seus objectius gràcies a arguments i raons.
Sempre vol influir en totes les decisions: o estàs amb jo o contra meva.	Decideix en funció dels altres.	Pren les seves pròpies decisions, en funció de que creu que es el millor.
Davant de la critica o el fracàs reacciona encara amb més agressivitat i estrès, donant la culpa als altres.	Davant de la critica o el fracàs reacciona amb resignació i indefensió, culpant-se a si mateix de tot.	Davant de la critica o el fracàs, raona que hi ha de just i d’injust en això, i cerca la causa acceptant la culpa que li correspon, amb el propòsit de cercar una solució.
No escolta als altres.	Li costa interrompre els altres i donar el seu punt de vista	Sap escoltar als altres però també intervenir quan es necessari.

 

Habilitats socials que tenen les persones assertives:

• Saber iniciar i mantenir converses.
• Agrair les coses.
• Reconèixer els errors i demanar disculpes.
• Expressar opinions, estats d’ànims o sentiments.
• Fer i rebre compliments.
• Fer i rebutjar peticions.
• Acceptar les crítiques constructives i respondre a acusacions o crítiques injustes.
• Ser persones empàtiques (Comprendre els sentiments dels altres)
• Enfrontar-se a persones enfadades.
• Saber negociar.

Components basics de les habilitats socials

Components no verbals

• Expressió de la cara: De res serveix que tinguem un bon discurs assertiu si llavors en la cara es nota tensió, descontent, por...Les persones hàbils son aquelles que s’ajuden del seu rostre. Lo ideal seria mantenir una expressió relaxada.
• Mirada: Tan per parlar com per escoltar seria convenient mirar als ull o la cara dels altres, però sense mirar fixament a un punt, doncs pot ser l’altre gent pugui sentir-se incòmoda.
• Somriure: Es un component que ajuda molt amb la relació amb els altres. Si una persona mai riu, es pot veure com una persona massa seria o inclús agressiva.
• Actitud del cos: Fa referencia a intentar evitar senyals d’ansietat o inseguretat com tremolors, mala postura, estar encorbats. Encara que es més difícil en infants.
• Distancia i contacte físic: Es important no envair l’espai vital de les persones però tampoc massa allunyat.
• Gests: Es poden emprar per emfatitzar o suavitzar el nostre discurs, però s’ha d’evitar utilitzar-los excessivament.
• Saber escoltar: S’ha de sabre respectar els silencis perquè pugui parlar l’altre persona. Si només parlem nosaltres podem resultar molt pesats i poden pensar que no ens interessa el que ens puguin dir.

Components verbals

• To de veu: Serveix per modular els nostres missatges. Es un component molt important perquè depenent de com es diguin les coses, es poden interpretar d’una manera o l’altre. L’entonació no hauria de ser monòtona ja que pot ser avorrit, ni tampoc demostrar emocions negatives. El millor seria un to serè i tranquil.
• Fluïdesa de la parla: Es molt típic del discurs infantil repetir la mateixa paraula o expressió. Per tant, s’hauria d’intentar evitar.
• Velocitat de parla: No ha de ser ni excessivament ràpida ni lenta.
• Claredat del discurs: Han d’aprendre a mantenir un ordre en el seu discurs. Pensar bé el que es vol dir abans de dir-ho.

Estratègies per fomentar la seva assertivitat

Aquestes estratègies son igual d’útils tant per la infància com a l’adolescència.

• El nostre comportament com a referència. Els fills observen els comportaments dels pares contínuament, per tant es molt important que els pares puguin sevir com a model assertiu. A vegades, son els propis pares els que no actuen de manera assertiva. Si vostè es conscient que no ho es, seria aconsellable començar a practicar-la.
• Aconsellar-los. Discutir i plantejar als infants, i sobre tot als adolescents, què es correcte i què no ho es, què està ben fet i què no, forma part del dia a dia de la relació dels pares i fills.
• Assajos conductuals o jocs de rol. Es tractaria d’assajar les conductes adequades i tenir exemples de comportament no adequats . Per l’infant es serà com un joc i li pot resultar divertit. El propòsit es que una vegada hagi assolit l’aprenentatge de bons comportaments assertius, els apliqui a la vida real.

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicòloga.

 

Qüestionaris autoconeixement

 

1. QÜESTIONARIS D'AUTOCONEIXEMENT A què m'agradaria dedicar-me? Quines són les professions que no m'agradarien? Quines sortides professionals tendré?....

GRAN RECORREGUT. Amb el GR comença el teu Gran Recorregut pel món dels estudis i de les professions, no esperis que ningú decideixi per tu. A partir d’ara, tu tries! https://www.educaweb.cat/orientacio/interessos-professionals/ https://www.educaweb.com/orientacion/intereses-profesionales/   Recomenat per a 2n, 3r ESO i 4t ESO   ORIENTA'T. Qüestionari d'autoconeixement molt complet  que s'assessorà sobre el teu futur. https://apliense.xtec.cat/orientat//web/questionari.php?action=start  Recomenat per a 2n, 3r ESO i 4t ESO   CLOE. Qüestionari sobre valors, interessos, aptituds, personalitat i competències.  https://www.oficinadetreball.gencat.cat/cloe/ST?LANGUAGE=CA&CNMACTION=showIntro Recomanat per a majors de 16 anys.

2. DICCIONARI DE PROFESSIONS "COM ARRIBAR A SER...??" ESTUDIS PER ARRIBAR A LA PROFESSIÓ QUE M'AGRADA

https://www.educaweb.com/profesiones/ https://www.universia.es/estudios

3. OFERTA FORMATIVA FORMACIÓ PROFESSIONAL

👉Illes Balears     FPB - FPGM - FPGS

 

Orientació acadèmica i professional

Arriba el moment de començar a decidir què fer el curs vinent i en determinats casos implica una decisió complicada. 

A les sessions de tutoria treballarem determinats aspectes que et poden ajudar a decidir, però el primer a tenir en compte és fer-ho de sincera i raonada. 

Explicarem com s'organitza el sistema educatiu i els diferents itineraris que es plantegen. 

El primer que et proposarem és fer els qüestionaris d'autoconeixement, fent-ho de manera sincera.

Després amb l'ajuda de la família, els amics, el professorat del centre, el teu tutor/a i l'orientadora hauràs de prendre una decisió pel curs vinent. 

Recorda que la decisió que facis, implica uns terminis determinats i unes opcions concretes que moltes vegades no poden canviar-se. Així que revisió bé el que t'agradia fer en un futur i comença a valorar-ho. 

  

Videos interessants per ajudar a decidir 

 

 

 

Nova oferta educativa de Formació professional per al curs 2021-22, consulta al següent enllaç. 

 

 

 

Nova oferta educativa 2021-2222 

 

 

 

Recorda que per accedir a Formació professional es té en compte la mitjana d'expedient acadèmic. 

 

 

👉  Inscripcions a partir del 1 al 30 de juny

 

 

 

La UIB ofereix una sèrie de xerrades i recursos que vos poden interessar:  

 Xerrades virtuals

• El meu fill o filla acaba l'ESO. Què pot fer?
• La prova de batxillerat per a l'accés a la Universitat (PBAU)
• Importància de la formació superior i de les competències emocionals per al desenvolupament integral humà
• Sospit que el meu fill o filla té altes capacitats intel·lectuals

Consells i recursos

• Orientació personalitzada
• Ara més que mai estam a prop teu!
• Quan hem de posar límits i quan podem ser permissius amb els fills i les filles?
• El dejuni intermitent
• Experiments a casa
• Coneix la prehistòria
• Més consells i recursos