Després de la xerrada realitzada per a pares i mares, des de la UIB ens donen orientacions i consells de com ajudar a l'educació dels nostres fills i filles. 

Esperam que vos siguin d'utilitat. 

 

La necessitat de posar límits als fills i filles: raons i consells

L’ésser humà és un ésser social que conviu amb d’altres en comunitat, una comunitat regida per normes i regles.

Els pares i mares són els principals responsables de l’educació dels fills en procés d’aprenentatge i tenen l’obligació d’ensenyar-los a conviure d’una manera sana amb els altres, donant-los amor, protecció, tenint-ne cura, i també establint uns límits i unes normes.

És prou estesa la creença que és suficient començar a marcar límits a partir de l’etapa de l’adolescència, però realment s’han d’establir des del primer any de vida de la criatura perquè ja comenci a interioritzar que hi ha unes figures d’autoritat i a discernir entre comportaments bons i dolents.

Hi ha molts de pares i mares que pensen que als primers anys no és necessari ser estrictes, però cal tenir molt present és precisament en aquesta fase quan es marquen els rols i els patrons que s’han d’exercir, els quals són molt difícils de canviar una vegada que han estat establerts.

Alguns exemples de situacions en què marcar límits durant els primers anys són les típiques rebequeries, mossegades, desobediències, capritxades, etc., i també cal establir pautes d’horaris de les menjades, hàbits d’higiene i anar a dormir, de temps per jugar, etc.

Tot això és imprescindible per a què la criatura consolidi uns valors propis adequats i es converteixi en una persona independent, organitzada, autònoma, segura de si mateixa, que sigui capaç de prendre decisions i de resoldre els seus conflictes.

Raons

El psicòleg educatiu Borja Quicios (2007) exposa algunes de les raons fonamentals per posar normes i límits als fills:

• Donen seguretat: els pares i mares són els referents dels fills, ja que fixen unes normes i uns límits que els serveixen com a eines per ensenyar-los a actuar davant les situacions que poden aparèixer.
• Són essencials per a la seva educació: dir «no» a les criatures serà beneficiós per a la seva educació, ja que es configuraran els límits i normes, la qual cosa permetrà que siguin emocionalment més hàbils i més felices.
• Transmeten valors: els límits marquen en els fills els comportaments que són correctes i els que són incorrectes. Al principi, aquestes regles només són normes, però, a mesura que es posen en pràctica, s’interioritzen i s’aprenen els valors que impliquen, com poden ser el respecte, la solidaritat, la paciència, etc.
• Els ajuda a «comportar-se bé»: si la criatura respecta els límits és més probable que tingui un bon comportament, per la qual cosa rebrà més elogis i es formarà una bona autoestima. El fill o filla continuarà fent accions «bones» per l’entorn i, per tant, es «comportarà bé».

Consells

A continuació, s’exposen una sèrie de consells que poden ser útils a l’hora d’aplicar límits a casa:

• Donar ordres concretes: si els pares pretenen que la criatura comprengui les normes, no poden utilitzar afirmacions com «fes bonda» o «sigues bon al·lot», sinó que han de ser frases curtes i precises que pugui entendre, com «desa la teva habitació», «respecta el semàfor», etc.
• Ser ferms: s’han de posar els límits i les normes amb fermesa i no retirar-los en moments puntuals, perquè podrien perdre efectivitat. Cal que els pares expliquin a les criatures que no canviaran les regles i dir-los-ho amb un to segur, sense crits ni violència.
• Desaprovar la conducta, no la persona: els pares han de deixar clar al fill/a que la seva desaprovació no és envers la persona, sinó envers el comportament que ha tingut. No han de mostrar rebuig envers la criatura. Abans de dir-li «ets dolent» li haurien de dir «això que has fet està malament».
• Ressaltar el que és positiu: els pares no poden renyar contínuament els fills, sinó que també els han de reconèixer i remarcar els esforços positius que fan. Així mateix, val més no dir-los expressions com «no facis això o allò», sinó «el que has de fer és».
• Explicar-los les normes: és important explicar als fills les raons de les normes, així poden entendre que s’estableixen perquè és millor per a ells i perquè no les discuteixin.
• Controlar sempre les nostres emocions: encara que la criatura s’hagi comportat molt malament o no vulgui complir les normes, cal mantenir la calma i alhora intentar ser inflexibles amb les normes. Els pares han d’intentar dialogar amb els fills sobre el seu comportament, però mai no els han de cridar, pegar o exercir contra ells altres conductes violentes.

Fonts de consulta i informació

• Ballenato Prieto, Guillermo. Educar sin gritar: padres e hijos : ¿convivencia o supervivencia? 
• MacKenzie, Robert J. Poner limites

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga