Després de la xerrada realitzada per a pares i mares, des de la UIB ens donen orientacions i consells de com ajudar a l'educació dels nostres fills i filles.
Esperam que vos siguin d'utilitat.
La necessitat de posar límits als fills i filles: raons i consells
L’ésser humà és un ésser social que conviu amb d’altres en comunitat, una comunitat regida per normes i regles.
Els
pares i mares són els principals responsables de l’educació dels fills
en procés d’aprenentatge i tenen l’obligació d’ensenyar-los a conviure
d’una manera sana amb els altres, donant-los amor, protecció, tenint-ne
cura, i també establint uns límits i unes normes.
És prou estesa
la creença que és suficient començar a marcar límits a partir de
l’etapa de l’adolescència, però realment s’han d’establir des del primer
any de vida de la criatura perquè ja comenci a interioritzar que hi ha
unes figures d’autoritat i a discernir entre comportaments bons i
dolents.
Hi ha molts de pares i mares que pensen que als primers
anys no és necessari ser estrictes, però cal tenir molt present és
precisament en aquesta fase quan es marquen els rols i els patrons que
s’han d’exercir, els quals són molt difícils de canviar una vegada que
han estat establerts.
Alguns exemples de situacions en què
marcar límits durant els primers anys són les típiques rebequeries,
mossegades, desobediències, capritxades, etc., i també cal establir
pautes d’horaris de les menjades, hàbits d’higiene i anar a dormir, de
temps per jugar, etc.
Tot això és imprescindible per a què la
criatura consolidi uns valors propis adequats i es converteixi en una
persona independent, organitzada, autònoma, segura de si mateixa, que
sigui capaç de prendre decisions i de resoldre els seus conflictes.
Raons
El psicòleg educatiu Borja Quicios (2007) exposa algunes de les raons fonamentals per posar normes i límits als fills:
- Donen seguretat:
els pares i mares són els referents dels fills, ja que fixen unes
normes i uns límits que els serveixen com a eines per ensenyar-los a
actuar davant les situacions que poden aparèixer.
- Són essencials per a la seva educació:
dir «no» a les criatures serà beneficiós per a la seva educació, ja que
es configuraran els límits i normes, la qual cosa permetrà que siguin
emocionalment més hàbils i més felices.
- Transmeten valors:
els límits marquen en els fills els comportaments que són correctes i
els que són incorrectes. Al principi, aquestes regles només són normes,
però, a mesura que es posen en pràctica, s’interioritzen i s’aprenen els
valors que impliquen, com poden ser el respecte, la solidaritat, la
paciència, etc.
- Els ajuda a «comportar-se bé»:
si la criatura respecta els límits és més probable que tingui un bon
comportament, per la qual cosa rebrà més elogis i es formarà una bona
autoestima. El fill o filla continuarà fent accions «bones» per l’entorn
i, per tant, es «comportarà bé».
Consells
A continuació, s’exposen una sèrie de consells que poden ser útils a l’hora d’aplicar límits a casa:
- Donar ordres concretes:
si els pares pretenen que la criatura comprengui les normes, no poden
utilitzar afirmacions com «fes bonda» o «sigues bon al·lot», sinó que
han de ser frases curtes i precises que pugui entendre, com «desa la
teva habitació», «respecta el semàfor», etc.
- Ser ferms:
s’han de posar els límits i les normes amb fermesa i no retirar-los en
moments puntuals, perquè podrien perdre efectivitat. Cal que els pares
expliquin a les criatures que no canviaran les regles i dir-los-ho amb
un to segur, sense crits ni violència.
- Desaprovar la conducta, no la persona:
els pares han de deixar clar al fill/a que la seva desaprovació no és
envers la persona, sinó envers el comportament que ha tingut. No han de
mostrar rebuig envers la criatura. Abans de dir-li «ets dolent» li
haurien de dir «això que has fet està malament».
- Ressaltar el que és positiu:
els pares no poden renyar contínuament els fills, sinó que també els
han de reconèixer i remarcar els esforços positius que fan. Així mateix,
val més no dir-los expressions com «no facis això o allò», sinó «el que
has de fer és».
- Explicar-los les normes: és important
explicar als fills les raons de les normes, així poden entendre que
s’estableixen perquè és millor per a ells i perquè no les discuteixin.
- Controlar sempre les nostres emocions:
encara que la criatura s’hagi comportat molt malament o no vulgui
complir les normes, cal mantenir la calma i alhora intentar ser
inflexibles amb les normes. Els pares han d’intentar dialogar amb els
fills sobre el seu comportament, però mai no els han de cridar, pegar o
exercir contra ells altres conductes violentes.
Fonts de consulta i informació
- Ballenato Prieto, Guillermo. Educar sin gritar: padres e hijos : ¿convivencia o supervivencia?
- MacKenzie, Robert J. Poner limites
Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga
