A la UIB han creat un espai web per a informar a famílies i alumnat sobre les PBAU (Proves d'accés a la universitat). 

 

L'espai web  "Estàs ben informat de com funciona la PBAU?" disposa de materials i recursos d'interès per a l'alumnat i les seves famílies sobre com seran les proves d'accés d'aquest curs.

 

 

 

Per altra banda, del 22 al 31 de març obrim les portes de la Universitat en format virtual, amb presentacions dels estudis de grau i serveis del campus universitari. Les inscripcions estan obertes.

Després de la xerrada realitzada per a pares i mares, des de la UIB ens donen orientacions i consells de com ajudar a l'educació dels nostres fills i filles. 

Esperam que vos siguin d'utilitat. 

 

La necessitat de posar límits als fills i filles: raons i consells

L’ésser humà és un ésser social que conviu amb d’altres en comunitat, una comunitat regida per normes i regles.

Els pares i mares són els principals responsables de l’educació dels fills en procés d’aprenentatge i tenen l’obligació d’ensenyar-los a conviure d’una manera sana amb els altres, donant-los amor, protecció, tenint-ne cura, i també establint uns límits i unes normes.

És prou estesa la creença que és suficient començar a marcar límits a partir de l’etapa de l’adolescència, però realment s’han d’establir des del primer any de vida de la criatura perquè ja comenci a interioritzar que hi ha unes figures d’autoritat i a discernir entre comportaments bons i dolents.

Hi ha molts de pares i mares que pensen que als primers anys no és necessari ser estrictes, però cal tenir molt present és precisament en aquesta fase quan es marquen els rols i els patrons que s’han d’exercir, els quals són molt difícils de canviar una vegada que han estat establerts.

Alguns exemples de situacions en què marcar límits durant els primers anys són les típiques rebequeries, mossegades, desobediències, capritxades, etc., i també cal establir pautes d’horaris de les menjades, hàbits d’higiene i anar a dormir, de temps per jugar, etc.

Tot això és imprescindible per a què la criatura consolidi uns valors propis adequats i es converteixi en una persona independent, organitzada, autònoma, segura de si mateixa, que sigui capaç de prendre decisions i de resoldre els seus conflictes.

Raons

El psicòleg educatiu Borja Quicios (2007) exposa algunes de les raons fonamentals per posar normes i límits als fills:

• Donen seguretat: els pares i mares són els referents dels fills, ja que fixen unes normes i uns límits que els serveixen com a eines per ensenyar-los a actuar davant les situacions que poden aparèixer.
• Són essencials per a la seva educació: dir «no» a les criatures serà beneficiós per a la seva educació, ja que es configuraran els límits i normes, la qual cosa permetrà que siguin emocionalment més hàbils i més felices.
• Transmeten valors: els límits marquen en els fills els comportaments que són correctes i els que són incorrectes. Al principi, aquestes regles només són normes, però, a mesura que es posen en pràctica, s’interioritzen i s’aprenen els valors que impliquen, com poden ser el respecte, la solidaritat, la paciència, etc.
• Els ajuda a «comportar-se bé»: si la criatura respecta els límits és més probable que tingui un bon comportament, per la qual cosa rebrà més elogis i es formarà una bona autoestima. El fill o filla continuarà fent accions «bones» per l’entorn i, per tant, es «comportarà bé».

Consells

A continuació, s’exposen una sèrie de consells que poden ser útils a l’hora d’aplicar límits a casa:

• Donar ordres concretes: si els pares pretenen que la criatura comprengui les normes, no poden utilitzar afirmacions com «fes bonda» o «sigues bon al·lot», sinó que han de ser frases curtes i precises que pugui entendre, com «desa la teva habitació», «respecta el semàfor», etc.
• Ser ferms: s’han de posar els límits i les normes amb fermesa i no retirar-los en moments puntuals, perquè podrien perdre efectivitat. Cal que els pares expliquin a les criatures que no canviaran les regles i dir-los-ho amb un to segur, sense crits ni violència.
• Desaprovar la conducta, no la persona: els pares han de deixar clar al fill/a que la seva desaprovació no és envers la persona, sinó envers el comportament que ha tingut. No han de mostrar rebuig envers la criatura. Abans de dir-li «ets dolent» li haurien de dir «això que has fet està malament».
• Ressaltar el que és positiu: els pares no poden renyar contínuament els fills, sinó que també els han de reconèixer i remarcar els esforços positius que fan. Així mateix, val més no dir-los expressions com «no facis això o allò», sinó «el que has de fer és».
• Explicar-los les normes: és important explicar als fills les raons de les normes, així poden entendre que s’estableixen perquè és millor per a ells i perquè no les discuteixin.
• Controlar sempre les nostres emocions: encara que la criatura s’hagi comportat molt malament o no vulgui complir les normes, cal mantenir la calma i alhora intentar ser inflexibles amb les normes. Els pares han d’intentar dialogar amb els fills sobre el seu comportament, però mai no els han de cridar, pegar o exercir contra ells altres conductes violentes.

Fonts de consulta i informació

• Ballenato Prieto, Guillermo. Educar sin gritar: padres e hijos : ¿convivencia o supervivencia? 
• MacKenzie, Robert J. Poner limites

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga

 

Des del Programa d'Orientació i Transició a la Universitat (PortUIB) mos fan arribar aquestes informacions que creiem que us poden interessar:

 

Xerrades virtuals 

• ¿Qué es el ayuno intermitente?
• El meu fill o filla acaba l'ESO. Què pot fer?
• La prova de batxillerat per a l'accés a la Universitat (PBAU)
• Les proves d'aptitud personal dels graus d'Educació Infantil i d'Educació Primària (PAP_Edu)

Taller virtual

• Enganxats a les noves tecnologies 

Jornades de Portes Obertes virtuals

• Del 22 al 31 de març de 2021
• Presentacions dels estudis de grau i dels serveis
• Més informació: https://seras.uib.cat/portesobertes/
  

 

A la web https://seras.uib.cat/orientacio/  trobareu consells i recursos.

 

Els joves i la situació sanitària. 

L'etapa de l'adolescència sempre s'ha caracteritzat per a ser una època d'independència, de crítica, de provocació, interès cap a persones de la seva mateixa edat i separar-se un poc dels pares. L'adolescència és una època de socialització, d’ampliar el camp de coneguts i amistads i posar a prova als pares i mares. 

Avui en dia, situats en mig d'una pandèmia, en que no sabem quan i com acabarà tot, ens trobam amb dos gran grups adolescents. 

Aquells que segueixen les normes i queden a casa, reduint el seu entorn social a les relacions que es poden dur a terme a l'institut (en molts de casos amb el condicionant afegit de la semipresencialitat).

 I llavors ens trobam, un menor nombre d'adolescents, que a l'institut segueixen les normes (mascareta, distància, neteja),  però que quan surten del centre creuen que no és necessari continuar amb les normes. 

Hi ha joves que els hi costa molt no ajuntar-se els capvespres amb altres amics i amigues, oblidant les mesures que han seguit el mati. 

Entre tots i totes hem d'ajudar-los a veure que s'han de seguir les normes per a poder lluitar contra aquest virus, que ja duu quasi un any vivint entre noltros. No s'ha de culpabilitzar als joves en general de que no se compleixen les normes, ja que n'hi ha molts que compleixen  les normes limiten les seves relacions d'amistat a un petit grup i fent ús de les aplicacions de mòbils i ordinadors. 

Gràcies a totes les persones que segueixen les normes, mantenen les amistats d'una vida manera diferent de com s'havia fet fins ara i cuidant-se molt per evolucionar com a persona. 

Per a totes les persones que els hi costa recordar les normes i controlar el contacte amb els altres, normes dir-lis que cada dia les notícies en informen de com estan els hospitals i de la quantitat de persones que han mort degut a aquest virus. Un exemple pot a ser la notícia següent. 

noticies

PARTICIPACIÓ A LES REUNIONS DE MEET

 

 

ORIENTACIONS PER OPTMITZAR L’EDUCACIÓ SEMIPRESENCIAL

La semipresencialitat des dels cursos de 2n d'ESO a batxillerat obliga a l'alumnat i al professorat a fer un canvi en la manera de com s'havia fet el procés s'ensenyança-aprenentatge. 

 

Implica un esforç d'autogestió del temps per part dels alumnes, que es té en compte per part de tothom, però és necessari que l'alumnat ha d'esforçar-se més que mai per a poder formar-se en totes aquells coneixements que són necessaris per al seu futur acadèmic i professional. 

 

Com ja tothom sap, la mitjana que s'obté a final de 4t d'ESO, és la mitjana de totes les notes des de 1r a 4t d'ESO, i que totes les matèries tenen el mateix valor numèric. Per accedir a un cicle formatiu de grau mitjà o fer un canvi de batxillerat és molt important la mitjana d'ESO.

El curs escolar 2020-2021 te 176 dies lectius, per tant s'ha de saber que els dies que no se tengui educació presencial a l’institut també són lectius.

L'alumnat té el dret i el deure de rebre la formació i també de fer les tasques que cada professor/a encomani.

Les següents orientacions i recomanacions pretenen ajudar a organitzar i optimitzar millor l’estada a casa els dies que pertoqui quedar-hi.

ATENCIÓ!

 

 

1.- HORARI 

És molt important que l’horari de les teves rutines sigui el mateix que quan vas a l’institut .

- Aixeca’t a la mateixa hora tots els dies. Els dies que s'està a casa no se pot dormir fins a les 11 del mati. Com a molt tard, tothom hauria d'estar aixecat/da a les 8:00 h.  

- Berena.

- Fes la higiene personal i posa’t la roba com cada dia.

- Si quan vas a l’institut hi vas sol/a i a peu, surt de casa i camina una distancia semblant 

- Quan sigui l’hora d’esplai descansa berenant, caminant, escoltant música etc. beu aigua .

- Sigues estricte amb el temps; cada matèria té el seu temps a l’institut i a casa també l’ha de tenir igualment .

- Si un dia estàs malalt/a comunicau al professorat de les matèries que hauries d’haver fet com quan vas al centre.

2.- ORGANITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT 

- L’horari de les matèries que te pertoquen cada dia  és el primer que has de controlar i respectar.

- És molt important que al quadern de cada matèria posis cada dia la data,  per dur un bon control del que has fet diàriament a cada sessió.

- Segurament hi haurà sessions i/o moments en que t’hauràs de connectar telemàticament . És molt important que ho facis complint els horaris i si tens algun problema de connectivitat o altres immediatament ho has de comunicar al professorat de la matèria, tutor/a i equip directiu per resoldre-ho el més aviat possible. Procura que aquesta comunicació també sigui per escrit .

- Atenció amb el mòbil, quan fas feina l’has de tenir apagat per evitar distraccions com quan ets al centre.

- Si a casa sou diversos germans i coincidiu  amb la necessitat de connexió alhora, comuniqueu al professorat i al centre per tal de poder trobar una solució.

- Hi haurà molts de moments que hauràs de fer tasques sol/sola , procura complir l’horari assignat i no quedar endarrerit/da. Si el ritme de treball te presenta dificultats ho has de comunicar quan abans al professor/a de la matèria. No deixis cap tasca sense fer .

- Durant aquest dies pots potenciar el treball en petit grup o per parelles, pots fer tasques conjuntament, les pots corregir i comentar-les amb una altra persona i també te pots connectar per resoldre dubtes i posar en comú com duis la feina. 

- En cas de que sorgeixi qualque problema no esperis a demanar ajuda el pròxim dia de classe, avisa al professor/a enviant-li un correu. Si pots esperar a la següent classe per evitar oblidar-te és millor que t'ho apuntis a l'agenda o al quadern.

- Si necessites ajuda per poder organitzar-te ho has de demanar ( tutor/a, orientadora, mestra de suport o professorat de l'àrea).

 

- Els meets de seguiment a partir de la 2a avaluació són obligatòris i són una ajuda que se t'ofereix. Aprofita-la. 

 

- Has de tenir en compte les orientacions de com presentar-te a les connexions virtuals.  

- Vos desitjam un bon curs i molt d’èxit escolar. 

 

Ànims!

Fomenta la teva motivació per estudiar

 

 Hi ha autors que distingeixen dos tipus de motivació en funció d’on procedeixi.

Motivació extrínseca

Fa referència a quan la motivació arriba de l’exterior. Es fan activitats per obtenir recompenses i premis, evitar càstigs o conseqüències negatives. Exemples:

• Estudiï per evitar suspendre
• Estudiï per fer contents els pares
• Estudiï perquè es considera una cosa bona
• Estudiï perquè soc bon/a estudiant

Motivació intrínseca

La motivació sorgeix d’un mateix, sense necessitat de reforçadors externs. Hom fa una activitat perquè li resulta interessant i satisfactòria en si mateixa. Aquesta motivació s’associa a persones que trien el que volen fer, que tenen un cert nivell de repte, i responen al fracàs amb més esforç i persistència. Tenen més flexibilitat cognitiva, creativitat, espontaneïtat i expressivitat. A més, les metes intrínseques s’associen amb més benestar i salut.

Per tant, aquesta és la motivació més poderosa i la que convé intentar fomentar. Exemples:

• Estudiï perquè estic interessat a aprendre aquests coneixements
• Estudiï perquè amb genera satisfacció
• Estudiï perquè em veig realitzant les activitats relacionades amb aquests estudis

Ara que coneixes un poc més aquests dos tipus de motivació, demana’t: i jo, per què estudiï? O, per què vull estudiar? És important ser conscient de les teves raons, reconèixer els sentiments i tenir l’opció de triar l’estudi que cadascú vulgui. Quan reflexionis sobre això faràs la primera passa per millorar la motivació intrínseca, la que t’ajuda a assolir la teva vertadera vocació.

Aquesta motivació minva quan:

• Es reben recompenses
• Les persones se senten controlades i vigilades externament
• Es dona un temps límit
• S’imposen metes
• Existeix competició i judicis de valor

I augmenta quan:

• Mantenim una conducta exploratòria i curiosa amb l’entorn. Investigam i ens plantejam el perquè de les coses.
• Som persones autònomes que sentim que controlam la nostra pròpia conducta. Per exemple, sentim que hem estat lliures per triar els nostres estudis.
• Ens sentim persones competents i que les nostres accions són efectives. Si les teves notes no són gaire bones, és possible que necessitis millorar les tècniques d’estudi, la planificació o establir metes noves. La millor decisió és enfocar l’estudi com un repte i no com un problema o com una cosa negativa.
• Tenim bones relacions amb els altres, que ens donen suport.

Cal tenir en compte que la motivació extrínseca no sempre és negativa. Encara que és millor estar motivats intrínsecament a l’hora de fer activitats, és evident que no sempre és possible. Cada dia fem activitats perquè les hem de fer i no perquè vulguem fer-les. Per tant, és lògic que aquestes activitats les duguem a terme per motivacions extrínseques. Però, començar alguna activitat per incentius externs pot generar que més endavant actuem perquè la tasca o activitat ens interessi i, finalment, ens arribi a agradar.

 Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicóloga.

 

Consells UIB

 

 

La UIB posa a l'accés de l'alumnat de secundària  i les seves famílies d'un ventall de recursos i orientacions per a poder entendre i ajudar als adolescents. 

Als accessos que hi ha a continuació podeu trobar més informació.

 

Xerrades per a famílies 

Tallers 

Consells i recursos 

MENTORiment 2020-2021

 

 

PRÒXIMAMENT: 4a edició de MENTORiment (2020-2021)

 

 

 

 per a més informació

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Un curtmetratge per ajudar a conscienciar de les conseqüencies de la pandèmia del COVID-19.

Curtmetratge +1 

 

 

Entre tots i totes ho podrem superar. Seguim les mesures de seguretat!